MÉS PUTEIG ALS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Acabo de sentir al telenotícies de La Nostra que PSC ha decidit, seguint amb el tarannà de Bargalló, la Cid i USTEC,... que cal fer una avaluació de l’ESO, que és bàsic saber què aprenen i què no aprenen els alumnes durant aquest cicle tan vital, tan vital que el que és vital, senyor Conseller, és no mirar ni avaluar mai la primària i tot el que no aprenen i tot el que no fan i tots els vicis que agafen els alumnes...

El que ja no amaga el Departament d’Educació és que el que vol avaluar no és pas els alumnes sinó els claustres de professors... I aquest invent és una altra gran idea dels benpensants ideòlegs d'USTEC que van passar al Departament...

Clarament es pretén avaluar centres, claustres i organitzacions i fer els canvis que convingui a fi que no canviï res i a fi que tota la colla d’inútils que hi ha a les oficines d’educació segueixin còmodament asseguts a les seves butaques d’escai negre barat.

De com USTEC-ERC la caguen, i per votació tornen a governar...

Ja hem vist anteriorment aquesta imatge, que agafem directament de la pàgina d'USTEC. És una imatge que no sabem si durarà gaire a aquest blog, ja que USTEC mira molt aquesta imatge i ens critica/amenaça... i ens les censura...

Bé, com ja vam dir, aquest senyor, al 2002, era lider sindical. Un dels molts que van passar d'USTEC al Departament...ç

Durant la negociació del Pacte, mentre USTEC jugava a dir que no fluixet (joc típic d'aquest sindicat majoritari), ell i la seva colla d'amics i companys d'ERC-USTEC (Baragalló, Cid, Carles Martínez,...) anaven fent la seva...

Ens va deixar a tots i totes desconcertats... Ell, els seus col·legues d'USTEC i tots els que estaven a banda i banda...

MAI han estat tan a gust la gent d'USTEC que amb aquest govern..., ja que eren dels seus...

En canvi, ens han fet creure que ha estat la pitjor època de la nostra vida.

Per què? Per mantenir-se en el poder: els mestres hem estat enganyats, els han votat de nou, i tots tan tranquils: uns continuen en el govern (ara ja no en educació, però els mateixos endollats d'USTEC allà estan...), i els altres quatre anys més a viure del "cuento"

Veiem per què diem això...


Els amics d'USTEC al govern, encara continuen al Departament... No sabem si renunciaran com els seus col·legues d'altres Departaments, que quan van marxar els d'ERC van dimitir... Però aquests sembla ser que han fet bona feina, i es mereixen continuar... O els agrada mot la cadira, que també pot ser...


Els amics d'USTEC del sindicat, encara continuaran quatre anys més, ja que han guanyat les eleccions sindicals... Han fet bona feina, i es mereixen continuar...

Però com és possible que tots guanyin?... Si els d'USTEC al govern ho han fet tan malament, com és que continuen? Si són els responsables de que tinguem Pacte per l'Educació, que tan pocs professors volem, com és que continuen al davant del Departament d'Educació?...

TOTS han fet el seu paper: els del govern fer la seva, i els d'USTEC fer d'oposició... Sembla un joc senzill, i simple... Però sembla ser que tots hem picat: uns han guanyat una altra vegada el càrrec amb ERC i els altres han guanyat les eleccions sindicals amb USTEC... S'han necessitat mutuament perque això surtís així de bé: i és aqui la seva recompensa: simbiosi total entre el sindicat USTEC i el govern/ERC/USTEC.

Però tot això podem fer que canviï: fem denúncia pública del que estan fent... No podem deixar de dir als nostres companys el que sabem... Que els d'USTEC han estat tots aquests anys al Departament fent de les seves , mentre que USTEC feia demagògia a les sales de professors, mostrant la cara més demagògica i crítica contra els seus excompanys...

Què farà ara USTEC, que ha guanyat les eleccions amb el suport dels mestres que estan contra la sisena hora... Lluitarà per retirar-la? S'inventarà un nou lema perque ens oblidem del que les mestres han votat?...

Des d'aquí seguirem molt atentament les inciatives, les estratègies, els xanxullos i els xollos que facin els d'USTEC...

I denunciarem cada vegada que hi hagi una renúncia seva al que han promés: que no volen la sisena hora...


Ens joguem alguna cosa com aquest tema de la sisena hora el proper curs ja no es parlarà?, que no serà "el tema" central...? I que trobaran algun altre per fer mirar en un altre sentit, i fer-nos oblidar del gran muntatge que han fet...

Per què sóc tan mal pensat? Perque el 2002 tots teniem que votar-los per acabar amb els concerts (amb la concertada, oi?), i en aquest 4 anys, res de res, i encara més concerts... Quin sindicat és aquest que és capaç de guanyar les eleccions amb campanyes que després no compleix?. 2002: no als concerts (i encara hi ha més...)
2006 (amb USTEC al govern): no a la sisena hora (a veure si acaben amb ella, o ha estat tot una pose...)

Fa mal reconèixer i veure que ha estat així, però que a més amb la connivència dels USTEC tant al propi Departament com d'USTEC sindicat net...


USTEC: no tens les mans netes...!!
USTEC, jugues molt brut!!!


USTEC, tens un gra al cul i aquest granet es diu DESCONCERTATS


Remedi?: Dir la veritat. Ser un sindicat net... Publicar que ja no són al sindicat els que han estat al capdavant del departament aquests últims anys, fent la sisena hora, que és la que us ha fet guanyar les eleccions a primària... (perque a secundària, no conec a gaires que us hagin votat...)

El sindicat de Bargalló, contra Cid

Josep Bargalló (ERC): Ensenyament. Afiliat a USTEC des de 1980

osep Bargalló va néixer a Torredembarra (el Tarragonès) el 3 d'octubre de 1958. És llicenciat en filologia catalana i ha treballat en l'ensenyament públic i en el camp editorial. Va ser el fundador de l'Assemblea de Catalunya a Torredembarra i en va ser representant a les sessions plenàries nacionals. Va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i a Nacionalistes d'Esquerra (NE).

Des de l’any 1995 està afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), formació de la qual és secretari nacional de Relacions Polítiques i membre del Comitè Executiu. Bargalló també és regidor de l'Ajuntament de Torredembarra des del 1995 i diputat al Parlament de Catalunya de la IV i la V legislatures (1992-1999). Està afiliat a la Unió Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC-STES) des del 1980.

Pel que fa a d’altres aspectes, destaca el fet que Bargalló és membre de la colla castellera Nois de la Torre i del Ball de Diables de Torredembarra.

Font: La Malla

La muerte de un asesino

La muerte de Augusto Pinochet ha llenado de júbilo en los cinco continentes a todos los que, en alguna medida, estimamos valores como la libertad o la dignidad del ser humano. Pinochet forma parte de ese elenco de personajes de la historia que logran aunar contra sí un desprecio y un odio generalizado, para lo cual han hecho copiosos méritos a lo largo de su trayectoria pública. Su irrupción al primer plano de la vida política chilena, a través del golpe de Estado de 1973, significó el comienzo de una etapa de crímenes de Estado: asesinatos, torturas, desapariciones; cárcel, persecución, exilio; silencio, miedo, dolor y muerte. ¿Cómo puede un personaje resumir sobre sí tantos términos miserables?; ¿Cómo puede un alma albergar tanta maldad?.

“La muerte le ganó a la justicia”, ha declarado Mario Benedetti. Junto al júbilo, otro sentimiento impera en estos momentos: el de no poder haber visto al dictador siendo efectivamente procesado por todos y cada uno de sus crímenes; el de que la impunidad prevalezca sobre la justicia, aunque sea la justicia de los tribunales ordinarios del Estado. Hay también desazón, desaliento, por ver cómo alguien puede dejar el poder, como hizo Pinochet, y que pueda pasearse y viajar después tranquilamente, y recibir homenajes de los suyos, y reírse sobre tanto dolor y sobre tanta víctima.

Pero Pinochet no subió solo y sin ayuda al poder en Chile. Es de sobra conocida la participación estadounidense en la preparación del golpe. Nixon, Kissinger, la CIA... Más impunidades que sumar a las de los militares chilenos. Es la chulería del imperio, que sigue campando a sus anchas por el orbe, invadiendo, provocando guerras, generando más muertes por doquier. Y también hubo muchos más militares junto al dictador, y policías torturadores. Son los ejecutores de aquellas funestas operaciones de espantoso nombre: ‘Operación Cóndor’; ‘Caravana de la Muerte’... ¿Cuántos de ellos siguen en la impunidad?, ¿cuántos de ellos siguen riendo sobre las tumbas, ante las fotografías de los desaparecidos, ante el llanto de las madres y hermanos?. Otrosí: la derecha chilena, los prebostes del gran capital del país andino. Otrosí: la jerarquía de la Iglesia católica: silenciosa, otorgante, anuente –Karol Wojtyla sonriente, acogedor.

No consintamos el olvido, la mano que pasa sin señalar, el silencio. Que sigan en la memoria, y encuentren la merecida justicia, todos los asesinados en poblados, descampados o arrojados desde un avión al fondo del Pacífico o a una montaña cualquiera; los torturados en cárceles y comisarías; los desaparecidos; los que padecieron exilio; los que hubieron de esconderse; todos los que, en alguna medida, sufrieron; todos los que, aún hoy, siguen penando por sus seres queridos, por el recuerdo atormentado de su pasado.

Nou organigrama USTEC

Ja han guanyat..! Us felicitem!.

Els tenim contents: el xollo continua...

Us presentem la primera sèrie gràfica del nou organigrama dels que manen a USTEC..

Veieu que encara estan amb la mateixa cançó, ells continuen amb al mateixa música...

I nosaltres, també!:

Fins que USTEC no reconeguin el que cada vegada sap més gent, aqui estarem fotent canya, i fotent golets... Fins que no ens diguin com es pot estar nedant i guardant la roba, com es pot ser tant hipòcrita, com es pot tenir la cara de dir que són el sindicalisme útil, quan amb una mica que et fixis, et trobes amb la colla de vividors que són...

USTEC: no estareu tranquilets. La nostra idea, ja comença a ser obsesiva, i li agafem gustet, és de ser el vostre granet al vostre cul...



PD:

Cada dia, cada mes que passi, anirà augmentant aquest bllog amb les vostres aportacions, idees...

Aquesta, procedeix d'un profe de FP de Terres de Lleida: Li agraïm el gest!

Vinga, animeu-vos... Aqui hi cap molt...

desconcertats però no desmarcats!!!